ZIMBABWE (antiga Rhodèsia)
 

2009 gener

A finals de novembre del 2008 es va desencadenar una epidèmia de còlera provocant la mort de més de 3.000 persones i desenes de milers de malalts, sobre tot agreujant les condicions de vida dels més pobres de Zimbabwe, la epidèmia avui encara es manté sense que res indiqui el seu control.

El còlera ve provocat per la ingestió d'aigua contaminada, provoca vòmits i diarrees agudes, i pot portar a la mort per deshidratació, s'estén  ràpidament on s'utilitza aigua contaminada per veure o cuinar i en regions amb pobre estructura sanitària com la existent a Zimbabwe on serà difícil eradicar la epidèmia amb els seus mitjans donat la manca de medicaments, hospitals i personal sanitari, així com la manca de estructura sanitària, fet que provoca la fugida dels malalts que poden a altres països fronterers com Sudàfrica.

La ONU distribueix medicines i material sanitari, també està formant personal voluntari per promoure la higiene i la alerta sobre la qualitat del aigua. Tot plegat una alarma més en aquest país en crisi ascendent, on la misèria ha estat cultivada des de ja fa molts anys per un poder dictatorial i despòtic que s'ha desentès de la gestió i govern de un estat per convertir-ho en el seu negoci.

Per molt que s'esforcin les ONG, han fet i fan bona feina però no hi ha prou, la greu crisis humanitària, de tot tipus, existent avui a Zimbabwe, serà difícil de resoldre-la sense un canvi democràtic i real en el seu govern, amb dedicació al seu poble, i l'ajuda decidida de la Unió Africana i la ONU. Demanem sigui així.

2008 setembre

Després de mesos de negociació, Robert Mugabe i els dirigents de la oposició, Morgan Tsvangirai y Arthur Mutambara, han firmat un pacte històric de govern a Zimbabwe. Aquest acord ha estat auspiciat per Thabo Mbeki i els principals mandataris africans, objectiu immediat es treure al país del desastre econòmic on ha estat enfonsat. L'acord fa repartiment del govern, en Mugabe es manté com president del país i Tsvangirai serà el nou primer ministre. A partir d'ara comença una tasca titànica pel nou govern tot i l'avanç de diàleg democràtic i de rebuig a una possible guerra civil.

El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i les Nacions Unides també tenen molta feina a fer per aconseguir ajudar al poble de Zimbabwe. L'encert en el diagnòstic i mesures d'ajut, així com el seu grau d'acompliment, han d'estar al nivell requerit per aconseguir un progrés substancial de Zimbabwe en els àmbits econòmic i democràtic.

2008 juliol

Tot i que el president Robert Mugabe ha aconseguit ser nomenat president electe del seu país en la segona tornada de les eleccions generals (juny 2008), eleccions mancades de garanties democràtiques, en les quals només es presenta ell per retirada de tota l'oposició davant dels greus esdeveniments de la primera tornada.

Tant Nacions Unides, com l'UE, EUA i l'agrupació de 13 països sud-africans SADC han desautoritzat les esmentades eleccions i estan duent a terme propostes, sancions i accions de pressió sobre el govern de Zimbabwe..

Respecte a la Unió Africana, UA, segueix dividida, els països veïns són molt crítics mentre els governats per antics moviments d'independència de les colònies volen treure importància a aquest fet i mirar cap al futur per arribar a acords com va ocórrer recentment a Kenya. Amb tot i amb això molts països de l'Àfrica han criticat oberta i durament al govern de Zimbabwe, pressionant per a una reconciliació a l'esmentat país.

Tota la pressió dels governs i institucions han forçat a Robert Mugabe a acceptar obrir un procés de dialogo amb l'oposició sense concretar calendaris ni continguts.

L'ús de la força i repressió de la dictadura a Zimbabwe hi ha causada i continua causant detinguts, torturats i morts, així com desenes de milers de desplaçats, l'avenç de la pandèmia de la sida i la gana va causant estralls entre la població més pobra sense que el govern assumeixi la seva responsabilitat i posi solucions.

Apel·lem de nou a tots els governs democràtics per ajudar el poble de Zimbabwe per sortir de la condemna en què estan sumits, misèria, malaltia i la gana, amb mesures de pressió sobre el govern instituït a l'esmentat país. Demanem la intervenció de Nacions Unides per evitar un genocidi més al continent africà.
 

2008 juny

Es tracta d'un país que va lluitar per la seva independència del colonialisme racial del Regne Unit de què es va independitzar el 1979, a l'any següent, el 1980 va ingressar en Nacions Unides i no és membre de la Mancomunitat Britànica de Nacions (Commonwealth of Nations). Per tant és un país que no té ni 30 anys d'independència i l'herència del qual del colonialisme no va afavorir la democràcia.

El seu president és Robert Mugabe, de 87 anys, amb 11 anys de presó i 28 anys de govern ha passat de revolucionari i llibertador a governar despòticament un país com si fos de la seva propietat.

Actualment Zimbabwe té una població propera a 13 milions d'habitants dels que prop de 3 milions han fugit a països veïns a la recerca de treball i esperança per a ells i els seus, aquests immigrants són una font de supervivència per als seus familiars fins i tot residents en Zimbabwe.

L'índex de pobresa a Zimbabwe no deixa de créixer any rere any, actualment és superior al 80% dels seus habitants, qui majoritàriament sobreviuen del canvi, ajuda humanitària i els diners que els envien els seus familiars des de l'exterior, l'atur ronda el 88%. En un país amb una inflació desorbitada, superior al 100.000% (la moneda gairebé no val gens), és fàcil entendre que tot desapareix, tots fugen, primer els que poden permetre's el viatge i començar de nou en una altra part, a continuació tots els altres, d'allà que els professionals com metges, investigadors, empresaris, ja gairebé no hi hagi a tot el país.

A començaments d'any va sorgir la possibilitat d'iniciar un traspàs a la democràcia, lamentablement va ser un tímid inici o engany, ja que en realitzar les eleccions primàries el març va guanyar la primera tornada el líder opositor Morgan Tsvangirai. La resposta del president Mugabe i els seus seguidors va ser desesperada, arrests, morts, saqueigs. El govern va desmantellar tot signe de democràcia i es va tancar en la dèspota dictadura en la qual troba empara, o almenys la trobava ja que tots i cada un dels líders mundials, sobretot els de l'Àfrica, també els seus antics amics, li denuncien i donen l'esquena.

Davant de les dades i la situació actual queda clar que el poble zimbabwens va perdent any rere any llibertat, prosperitat i esperança. La gana i la malaltia també devoren les seves vides. És un dels països amb major índex de sida i els seus habitants comencen a morir-se de gana.

Nacions Unides també ha denunciat la situació d'irregularitats electorals, falta de llibertat i estat de misèria de la població, uns 200 mil refugiats. Tota Àfrica crida contra la dictadura del govern de Robert Mugabe, els seus punts de suport estan desapareixent i per tant el seu temps s'acaba.

UNICEF i Metges sense frontera han deixat veure la seva participació en ajuda del poble zimbabwens i han criticat l'esmentada dictadura. El govern de Mugabe al·ludeix a la traïció de les ONG i ajuda humanitària impedint-los repartir aliments i ajuda en diverses ocasions i períodes de temps.

Apel·lem a la intervenció decidida de Nacions Unides per impulsar i donar suport a les iniciatives d'Unió Africana (UA) i les negociacions de la Comunitat per al Desenvolupament d'Àfrica Austral (SADC) a través de Thabo Mbeki, president de la República de Sudàfrica, a qui desitgem claredat d'idees i estratègies per aconseguir el ressorgir d'un procés democràtic a Zimbabwe que doni pas a les formules democràtiques que alliberin de la pobresa, la gana i l'opressió al poble zimbabwens.