TAMBÉ CREANT NOUS MODELS DE SOLIDARITAT
Vicens Ferrer ens recordava en el lliurament del premi Príncep d'Astúries: "Els problemes del Tercer Món són d'una gravetat enorme. Som capaços d'arreglar-lo ara? Serem capaços de respondre a aquest repte que ens llança la major part del món? Serem capaços de tenir la voluntat, la imaginació, l'esperit, el impúls? Volem solucionar els problemes? El segle XXI és l'última oportunitat per a realment acabar amb la malaltia més gran de la humanitat, la pobresa".
Vicens Ferrer, el miracle viu a Amantapur (L'Índia)
AMB TRISTESA REBEM LA NOTÍCIA DE LA SEVA MORT
El dijous 18 de juny del 2009 va morir als 89 anys un home que va somiar la fi de la pobresa, aquell que va fundar i va crear un nou model de cooperació integrant les relacions personals entre els beneficiats de la cooperació i aquells que la sostenen amb les seves aportacions i el seu treball.
Ens afegim al dolor i lamentem la seva pèrdua i animem totes aquelles persones que formen els projectes de Rural Development Trust (RDT) i la Fundació Vicens Ferrer a seguir en el seu generós treball contra la pobresa i a favor de la dignificació de la casta dels intocables, els més pobres entre els pobres.
Vicens Ferrer, una persona meravellosa, excepcional, ha anat aconseguint el miracle a Anantapur, a l'estat d'Andra Pradesh, una regió pobra i marginada al sud d'Índia, amb pocs recursos hídrics i una pobresa estesa entre la seva població. I dic miracle pel canvi que cada dia, cada mes, cada any, va aconseguint per a més de dos milions de persones vinculades als seus projectes, més de dos mil llogarrets i pobles. I ho va fer partint del seu compromís, amb poques persones i pocs mitjans, però amb el convenciment que la seva tasca havia de ser a favor dels intocables, els més pobres de l'Índia, país a què li van permetre tornar després d'haver estat expulsat pel recel i la por que va generar entre els privilegiats de Bombay.
Vicens Ferrer va somiar la fi de la pobresa i es va posar mans a l'obra per aconseguir-ho, amb aquesta voluntat fèrria que li va caracteritzar, va aconseguir que el seu utòpic desig d'acabar amb la pobresa fos una realitat per a dos milions de persones, la vida de les quals va canviar i continua fent-ho, va fundar en 1970 l'organització Rural Development Trust (RDT) per contribuir al desenvolupament d'Anantapur i la fundació que porta el seu nom (Fundació Vicente Ferrer el 1996) per assegurar la continuïtat del seu projecte, benvinguts siguin.
Malgrat això sempre va generar recel i desconfiança entre els rics i poderosos de l'Índia, com en altres ocasions els rics i poderosos se senten atacats quan les condicions de vida dels més pobres es dignifiquen o tenen aquesta possibilitat. La falta d'amor als seus cors impedeix eradicar la pobresa i la dignitat de bona part de la vida de milions d'habitants d'aquest planeta.
Vicens Ferrer va néixer a Barcelona, Espanya, el 5 de Maig de 1920, el 1936 va ser cridat a les files republicanes durant la Guerra Civil espanyola com a part de la «Quinta del Biberó». En acabar la guerra va començar els estudis de dret, però en la seva ferma determinació de descobrir el camí a seguir per respondre la seva vocació: ajudar els altres (pobres, discriminats, malalts...) es va incorporar a la Companyia de Jesús, una organització que el va atreure per la seva imatge d'heroïcitat, saviesa, grans ideals i lluita per un món millor.
El 13 de febrer de 1952, Vicens Ferrer va arribar a Bombay com missioner jesuïta, va viatjar a l'Índia per finalitzar la seva formació, però la pobresa de la qual va ser testimoni el va portar per nous camins, convertint-se l'Índia a la seva llar, posant en marxa iniciatives per a la construcció de pous, canalitzacions, construint dues escoles i un hospital gràcies a la cessió d'uns terrenys, i organitzant petites cooperatives entre els camperols a Manmad. El 1970 abandona la Companyia de Jesús i es casa amb la periodista britànica Anne Perry.
El model de cooperació que ha defensat sempre ha estat el d'una vinculació directa entre donants i persones beneficiàries, a través de l'apadrinament de nenes i nens. Això crea un vincle emocional. Model diametralment oposat al majoritari en l'actualitat, el de contraparts locals, basat bàsicament en 'papers' que volen demostrar que els projectes existeixen. Tant de bo les ONG de Desenvolupament aprenguin alguna cosa d'aquesta forma de gestionar la cooperació i d'aquest model de relació entre donants i receptors.
Hi ha persones la mort de les quals va més enllà de la pèrdua d'un ésser estimat, allunya esperances i recorda l'aconseguit amb l'esforç i el convenciment en un objectiu, dos milions de persones han vist canviar la seva vida gràcies a l'esforç i el treball|feina continu de Vicens Ferrer, junt amb la seva família i col·laboradors, l'amor i l'esforç sortits del cor d’en Vicens Ferrer han aconseguit el miracle a Amantapur.
Adreces de referència: