TAMBÉ AMB L'AMOR I LA ENTREGA
La Mare Teresa de Calcuta, batejada de nena amb el nom de Gonxha Agnes Bojaxhiu, va néixer el 26 d'agost de 1910 a Skopje, una ciutat situada als Balcans actualment República de Macedònia, al si d'una família profundament religiosa, des de petita va mostrar vocació religiosa manifestant als 12 anys el seu desig de ser missionera.
Sent encara una nena va ingressar en la Congregació Mariana de les Filles de Maria, on va iniciar la seva activitat d'assistència als més necessitats. Als 18 anys va viatjar a Irlanda per ingressar en la Congregació de Nostra Senyora de Loreto a Dublín, a l'any següent es va embarcar cap a Bengala, l'Índia, a fer realitat el seu desig de ser missionera, va ser allà on posteriorment va prendre els primers vots com a monja catòlica, adoptant el nom de Mare Teresa, sent destinada a la comunitat Loreto Entally a Calcuta, on va iniciar la seva tasca donant classes en el col·legi St. Mary's High School, escola a la que va seguir unida fins als seus últims dies.
En 1946 Mare Teresa va rebre una altra crida divina per donar servei als més pobres, correspon al desig de Jesucrist d'atendre als pobres, transmetre'ls el seu missatge i aconseguir el seu amor, també el seu desig que fundés una congregació religiosa, Missioneres de la Caritat, dedicades al servei dels més pobres entre els pobres.
El 1948 va obtenir l'autorització del Vaticà per dedicar-se a l'apostolat en favor dels pobres, aquell mateix any es va nacionalitzar ciutadana índia i el 17 d'agost de 1948 la Mare Teresa es va vestir per primera vegada amb el sari blanc orlada de blau i va travessar les portes del seu estimat convent de Loreto per iniciar una gran obra en favor dels oblidats, els moribunds, els indefensos, els més pobres.
Dos anys després va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat. Va començar la nova congregació amb molt poc i amb l'ajuda de les autoritats índies va convertir un temple hindú abandonat en hospici gratuït per als desemparats i els més pobres d'entre els pobres, els no desitjats, els no estimats, aquells de qui ningú no s'ocupava i va començar també per ensenyar a llegir els nens pobres del carrer. Les Missioneres de la Caritat tenen com a quart vot el servei als mes pobres (els primers tres són pobresa, castedat i obediència). El compleixen al voltant del món en cents de cases dedicades als moribunds, a albergs per a dones i a nens, també cases per a pacients de SIDA.
Dins un entorn de pobresa extrema la seva congregació va ser un bàlsam que es va estendre en poc temps més enllà de Calcuta, per diverses províncies de l'Índia i més tard també a l'estranger, Veneçuela, Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se per tot el món a partir de la dècada de 1970.
La mare Teresa va continuar en paral·lel la seva tasca en el col·legi St. Mary's High School convertint-se en directora del centre el 1944. En va ser una persona de profunda oració i d'arrelat amor per les seves germanes religioses i pels seus estudiants. Els vint anys que Mare Teresa va transcórrer a Loreto van estar impregnats de profunda alegria.
El 1963 per a millor respondre a les necessitats físiques i espirituals dels pobres, Mare Teresa va fundar els Germans Missioners de la Caritat el 1963. També va crear els Col·laboradors de Mare Teresa i els Col·laboradors Malalts i Patidors, persones de diferents creences i nacionalitats amb els quals va compartir el seu esperit d'oració, senzillesa, sacrifici i el seu apostolat basat en humils obres d'amor. Aquest esperit va inspirar posteriorment els Missioners de la Caritat Laics.
El 1964 el Papa Pablo VI va viatjar a Bombay per a la clausura del Congrés Eucarístic sense deixar passar l'oportunitat de donar a conèixer al món a la Mare Teresa i a la seva congregació. El 1976 va fundar la branca contemplativa de les Germanes, el 1979 els Germans Contemplatius. El 1986 va rebre la visita de Juan Pablo II en la Nirmal Hidray o Casa del Cor Pur, fundada per ella i més coneguda a Calcuta com la Casa del Moribund.
Després de patir diversos problemes de salut va morir d'una aturada cardíaca el 5 de setembre de 1997 a l'edat de 87 anys a la Casa Mare de les Missioneres de la Caritat a Calcuta, on va ser enterrada acompanyada de milers de persones de tota l'Índia i vinguts de fora, dispensant-li el govern de l'Índia honors de cap d'estat en agraïment al seu amor i a la seva tasca envers els pobres i desemparats.
La mort de mare Teresa va ser una trist pèrdua deixant un vuit immens, va ser una persona lliurada a la seva vocació, prodigant caritat, altruisme i coratge, també alegria, treballant dura i consagrada a Jesús com a forma de vida. La seva vida és exemple de caritat i és fruit d'una vida Eucarística plena convertint-se en un repte per a la comunitat religiosa i per a la consciència de la humanitat.
Va ser guardonada amb diversos premis i reconeixements entre d'altres el Premi Nobel de la Paz el 1979 i va ser beatificada pel Papa Juan Pablo II el 2003.
El dia de la seva mort ja s'havien consagrat gairebé 4.000 Missioneres de la Caritat, i les seves comunitats s'havien establert en 610 fundacions a 123 països del món.
Adreces de referència:
Portal de Las Germanes de la Caritat
Mare Teresa de Calcuta a Viquipèdia
Mare Teresa de Calcuta a www.vtican.va
El "silenci de Déu" de Teresa de Calcuta
Resum biogràfic www.lamalla.cat