TAMBÉ AMB IGUALTAT DE DRETS
Martin Luther King (Atlanta, 1929-1968), educat pels seus pares en la religió baptista i en el de la lluita contra la discriminació de races, va ser un gran líder en pro de la igualtat dels negres als EUA creant el moviment que acabaria amb la segregació racial existent de forma legal fins a finals dels anys 60 a pràcticament tots els estats del sud dels EUA. Com era evident tot i la guerra civil de 1861-1865 els drets dels negres estaven per sota dels drets dels blancs.
Des de jove ja va començar a protagonitzar activitats reivindicatives, es gradua en literatura i teologia, fent ampliació d’estudis vers la ideologia i la figura de Mahatma Gandhi de qui va ser fidel seguidor, al 1955 Martin Lither King es casa amb Coretta Scott i al 1956 es anomenat pastor de la seva església a Ebenezer, Alabama.
El dia 1 de desembre de 1955 a Montgomery, Alabama, va succeir un fet excepcional protagonitzat per Rosa Parks, una senyora negra, i el conductor del autobús on viatjava. La senyora Rosa Parks no va voler cedir el seu lloc a un senyor blanc, fet que va provocar un primer i petit, però no menys important, fet de desobediència, el primer. La senyora Parks va ser arrestada, jutjada, declarada culpable i empresonada per desordre públic.
Aquest petit fet, gran pas per la dignitat de la senyora Parks i tots els negres dels EUA, va provocar un allau de mostres de solidaritat i disconformitat en el que la llei dictava. Algunes membres del Consell Polític de Dones de Montgomery proposen aquell mateix dia de fer un boicot als autobusos i demanen a Martin Luther King liderar el moviment de protesta.
D’aquesta manera es va iniciar el que seria el gran moviment pels drets dels negres als EUA. El mateix dia 5, quatre dies més tard del arrest, a l’església baptista de Montgomery es va crear l’Associació pel Progrés de Montgomery (MIA) donant la presidència a Martin Luther King. Cal recordar aquelles frases que es van fer famoses aquelles dies: “No tenim una altra opció que la protesta. Han estat molts anys de notable paciència, fins al punt que en ocasions, hem donat als nostres germans blancs la impressió que ens agradava la manera com ens tractaven. Per això aquesta nit estem aquí, per lliurar-nos d'aquesta paciència que ens ha fet pacients, amb alguna cosa tan important com la llibertat i la justícia”.
Pel lideratge d’aquella vaga en Martin Luther King va ser motiu de diverses amenaces i un intent d’assassinat. La vaga va mantenir-se a Montgomery i tot EUA va ser coneixedor d’aquesta situació solidaritzant-se amb la causa per la eradicació de la segregació dels negres, al cap de uns mesos, el 13 de novembre el Tribunal Suprem dels Estats Units declarà d'anticonstitucional la segregació als autobusos de tot Alabama. Amb aquesta victòria el boicot finalitzà i Martin Luther King va ser confirmat con un líder en favor dels drets civils dels negres.
Martin Luther va participar en la fundació de la Conferència Surenya del Lideratge Cristià (SCLC) el 10 i 11 de gener de 1957 amb l’objectiu de defensar els drets civils de tots els ciutadans, centrant-se en la desobediència civil no violenta. En aquella època el ressò mediàtic era important i sensible al moviment contra la segregació racial.
La força dels seus discursos, marxes i concentracions no violentes eren de rellevància i reforçaven el moviment que encapçalava contra la segregació de les lleis Jim Crow. Poc a poc el seu discurs i objectius es van ampliar amb els drets al vot i en favor dels pobres.
La resposta violenta que en alguns moments van patir ell i els seus seguidors va ser cruel, l'assajament a que va estar sotmès per part del anomenat Ku Kus Klan, del Partit Americà Nazi, de la policia i del FBI va ser similar a una confabulació per atemorir i afeblir a Martin Luther King i al seu moviment, per reduir el seu poder de convocatòria i difusió del seu missatge en pro dels drets civils i les seves reivindicacions.
El 10 de desembre del 1964 Martin Luther King va rebre a Oslo el Premi Nobel de la Pau en una cerimònia on va declarar que cada penic dels 54.000 dòlars del premi, anirien destinats a la forta lluita per l'obtenció dels drets civils.
A l’any 1965 després de diverses accions i marxes pel dret al sufragi dels negres als EUA, el seu president Lyndon Johnson signà l'Acta dels Drets de Vot per la qual els drets civils dels negres eren reconeguts vers el dret a vot, una victòria aconseguida amb molt d’esforç, tenacitat i la sang de les víctimes que no deixaven d’acompanyar al moviment reivindicatiu pels drets dels negres.
Un pacifista com King no podia estar d’acord amb la guerra de Vietnam i així ho va matisar ja a primers del 1965. El 12 d'agost de 1965 en la 9ª Convenció Anual del SCLC (Conferència Surenya del Lideratge Cristià), celebrada a Birmingham ell va ser molt crític amb l'actuació del seu govern, el govern dels EUA, va donar idees alternatives per acabar amb els bombardejos de Vietnam i va recordar als dirigents els Drets Civils. Aquest fet va fer que molts líders i simpatitzants de la causa el critiquessin i li donessin l’esquena. Malgrat tot la seva posició es va mantenir en pro de la finalització de la guerra a Vietnam encapçalant a 1966 una marxa pel fi de la guerra. Aquest cop els medis de comunicació no es van fer ressò del moviment com altres vegades i alguns mitjans ho van ignorar totalment.
A principis de l’any 1968 King va liderar amb el SCLC el moviment en favor de la gent pobra, la campanya finalitzà a Washington el 31 de març amb una crida a favor dels drets dels negres i dels pobres. Com sempre enllaçant els seus actes es va traslladar a Memphis per encapçalar una marxa pacífica contra la injustícia econòmica vers els pobres. Aquell mes d’abril va pronuncià el seu darrer parlament abans de ser assassinat el 4 d’abril del 1968 a la balconada de Lorraine Motel de Memphis.
A 1993 va culminar el procés de reconeixement a la seva figura amb un dia nacional, reconegut a tots 50 estats dels EUA, el tercer dilluns de gener de cada any va quedar constituït el “Dia Martin Luther King”.
Adreces de referència:
Biografia de Martin Luther King a Vikipèdia
El dia de Martin Luther King a 2009