MALAWI AMPLIA LA SEVA SEGURETAT ALIMENTÀRIA – ES FANTÀSTIC

Des de Ciutat del Cap la periodista Lali Cambra ens regala amb aquest article publicat a El País el 5 de juliol 2010 una notícia meravellosa que us convidem a llegir "Malawi aplica amb èxit normes pròpies per combatre la gana".

Malawi aplica amb èxit normes pròpies per combatre la gana.

El país africà redueix els seus índexs de desnutrició saltant-se recomanacions del Banc Mundial com la de no repartir llavors entre els agricultors.

Cada sis segons, el que es tarda a parpellejar, un nen mor per malnutrició. Mil milions de persones passen gana. Més de la meitat dels deu milions anuals de morts de menors ho són per malnutrició. És el primer objectiu del Mil·lenni per a 2015, reduir la gana a la meitat, però fallar en la seva consecució hipoteca la resta d'objectius. Ni escola universal, ni millorar la salut de la dona, ni lluitar contra la sida o la malària... res no pot obtenir-se sense atallar la gana. Depèn dels governs. I alguns ho han fet.

La crisi alimentària ha elevat la taxa de famolencs fins als mil milions.

Malawi, amb catorze milions d'habitants, ha pres la iniciativa en seguretat alimentària després d'anys de terrible fam. I ho ha fet amb les seves pròpies normes, al marge dels dictats de les autoritats econòmiques mundials. "El 2001, teníem ossos errants per població. Un 50% dels nens tenia problemes de desenvolupament i el 35% era per sota del pes normal. Ara, aquests són un 15% i aquells, el 44%. Ho anem aconseguint", diu Mary Shawa, secretària per a la nutrició del país africà.

El Govern del president Bingu desenvolupa des de 2005 programes per atendre malalts crònics i mal nodrits severs. "El 20% dels nens mal nodrits moria, hem reduït aquesta xifra al 2% ", per al que elaboren el seu propi aliment terapèutic, emfatitzen en donar el pit des del naixement i han iniciat una campanya perquè la gent mengi una dieta diversa, "amb productes que conreen ells mateixos, ja que el 95% de la població consumeix el que produeix. Utilitzem la ràdio i pamflets per explicar com aconseguir una dieta equilibrada. La gent està oberta al canvi. Recorden com va ser la gana de fa cinc anys", afegeix.

Però són que Malawi va donar un pas més i saltant-se recomanacions d'organismes com l'Organització Mundial del Comerç o del Banc Mundial va reiniciar un programa de subsidis de fertilitzants i llavors per als petits agricultors, - suspès en el passat per pressions del Banc Mundial i dels donants internacionals -, que han aconseguit produccions rècord: "Ja estem exportant i la mitjana de consum diari ha passat de 608 a 2000 kilocalories per dia".

Malawi no és l'únic país en haver desplegat mesures contra la malnutrició, però sí destaca per haver situat el problema com a eix central a la seva agenda.

"Necessitem posar la nutrició en el nivell més alt de les agendes polítiques", va dir Graça Machel, esposa de l'expresident sud-africà Nelson Mandela en un fòrum africà sobre malnutrició organitzat per GAIN, que Machel recolza. La fundació GAIN (Aliança Global per a la Millora de la Nutrició), de Nacions Unides, promou associacions entre governs i empreses privades per al desenvolupament de projectes de nutrició sostenibles.

"La malnutrició no és mancar de menjar, sinó que el menjar que es té no és de qualitat suficient", explica Ruth Oniango, especialista keniata en nutrició, i la crisi econòmica global, amb l'increment del preu dels aliments, ha empitjorat la situació". La crisi dels aliments ha fet que el nombre dels que passen gana s'elevi a mil milions. Malgrat que els preus semblen haver disminuït a nivell internacional, "localment els països en vies de desenvolupament segueixen sofrint preus molt elevats i una vegada la població torna a la pobresa perquè ha venut els seus recursos per menjar, els costa molt recuperar-se, recorda Gregory Barrow, responsable de comunicació del Programa Mundial d'Aliments.

A més de plans específics per a poblacions vulnerables (nens mal nodrits, embarassades i bebès o població malalta), incidir en la lactància materna o en l'extensió de menjadors a les escoles, fortificar els aliments - afegir vitamines i nutrients - es presenta com una solució en la lluita contra la malnutrició.         

CONFLICTES ARMATS - SEGURETAT ALIMENTÀRIA - REFUGIATS 

SANITAT BÀSICA - IMMIGRACIÓ - CRISIS HUMANITÀRIES 

CRISI FINANCERA - CANVI CLIMÀTIC - CORRUPCIÓ 

REDISTRIBUIR LA RIQUESADARFUR