Els territoris de Palestina i Israel formen una regió relativament petita, on conviuen o sobreviuen diferents religions, cultures i formes d’entendre la vida, a la vegada és on conflueixen un cúmul d’interessos confrontats, semblant irreconciliables, tot i això son moltes les persones i entitats que desitgen una solució de inici per la pau i convivència en la zona, molt especialment entre Israel i Palestina.
La crisis permanent a Orient Mitjà ha fet un gran esclat violent el 27-12-2008 al iniciar-se operacions militars a gran escala per part del exercit de Israel un cop trencat l’alto el foc i després de diversos llançaments de coets per part de Hamas contra ciutats israelites.
Sens dubte la greu crisis humanitària a Gaza creix dia rera dia, els seus habitants son bombardejats sense tenir on amagar-se ni fugir, veient com la vida mort cada cop amb més crueltat, indefensa font les armes de tot tipus que l’exercit de Israel.
Els que confiem i volem una ONU amb capacitat de complir i fer complir la seva carta magna ens trobem decebuts per la seva poca o nul•la capacitat de gestió i resolució de conflictes.
A finals de desembre 2008 la violència ha tornat a apoderar-se de manera més destructiva del sobreviure dels habitants de Gaza. El govern de Israel ha donat llum verda al bombardeig intens del territori de Gaza i la invasió terrestre amb l'objectiu d'aturar els llançaments de coets de Hamas cap a les ciutats de Israel.
La greu crisi humanitària existent pel bloqueig total sotmès als habitants de Gaza ara ha estat agreujat pels bombardejos e invasió del exercit de Israel.
La tensió i la violència sobreviu sense aturar-se. En especial a Gaza la fam i la pobresa assola als seus habitants sitiats des de fa mesos entre el mar, blindat per la marina israeliana, i les fronteres de formigó i els controls del exercit israelià, sense permetre ni tal sols el pas a l'ajuda humanitària que clama també des de Nacions Unides.
Cimera d'Annapolis: El passat 27 de novembre 2008 va tenir lloc la Conferència de Pau d’Annapolis, en la ciutat nord-americana de mateix nom, amb l’objectiu de ser una conferència de pau per Orient Mitjà.
Després de la expulsió, el 15 de maig del 1948, de prop de 700 mil palestins del seu territori, ara ja son més de 4 milions de refugiats palestins vivint en condicions de pobresa i misèria extrema.
El continu us de la força militar i del terror no està aportant cap solució a aquest conflicte, i sí porta la mort i el patiment de milions de persones dia rera dia.
PER LA PAU
Per La Pau no podem abandonar el desig de viure tots en pau, sense violència, també en els territoris de Palestina i de Israel, tothom té dret a viure en PAU.
Cimera d'Annapolis (2008)
El passat 27 de novembre del 2008 va tenir lloc la Conferència de Pau d’Annapolis, en la ciutat nord-americana de mateix nom, amb l’objectiu de ser una conferència de pau per Orient Mitjà.
Junt al govern dels Estats Units d’Amèrica, amfitrió de la conferència, van assistir delegacions dels governs de 44 països, entre ells Israel, Palestina y Síria, també representants de la Lliga Àrab i Unió Europea.
Desitgem un acord de principis que posi en marxa el procés de pau i que el calendari i objectius es vagin consolidant, la pau en aquesta zona del planeta és summament important pels pobles Israelià i Palestí, també per tots els demés països de la zona i els seus habitants.
PEL RETORN
Durant el mes de maig del 2008 centenars de milers de palestins, en Cisjordània i Gaza, així com a Jordània, Líban i Síria, han tornat a reivindicar el retorn a la seva llar, d’on van ser expulsats 700 mil palestins el 15 de maig del 1948 per l’exercit israelià, ja fa 60 anys de sobreviure Israel i Palestina, mentre els seus ciutadans es maten i es moren en absència total de justícia i pau.
Una part important dels més de 4 milions de palestins viu en condicions de pobresa i misèria absoluta, refugiats en diversos països àrabs al voltant de Israel, també a Cisjordània i a Gaza, en camps de refugiats, o també en situacions pitjors, el drama viscut dia rera dia empeny al fanatisme a milers de joves palestins.
La utilització de la força militar i civil del govern israelià i el fanatisme de Hamàs i la Yihad Islàmica trenquen els petits pons que contínuament s’intenten construir per aconseguir la convivència i la pau.
Per tant cada cop és més urgent concloure acords que donin peu a l’esperança, a la pau i estabilitat amb reconeixement mutu dels seus estats i les seves fronteres. En aquest esforç cal aplegar als líders civils, polítics i religiosos, en especials aquells que viuen i conviuen en aquest terrible drama que ja dura 60 anys.
CONFLICTES ARMATS - SEGURETAT ALIMENTÀRIA - REFUGIATS
SANITAT BÀSICA - IMMIGRACIÓ - CRISIS HUMANITÀRIES
CRISI FINANCERA - CANVI CLIMÀTIC - CORRUPCIÓ
REDISTRIBUIR LA RIQUESADARFUR