La fam, una injusta realitat amb solució
La Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació, la FAO, acaba d’encetar una campanya contra la fam en el món (www.1billionhungry.org) amb un vídeo en el seu portal (www.fao.org ), en aquest vídeo l’actor britànic Jeremy Irons, crida ple de ràbia que no deixarà que mil milions de persones es morin de gana, i nosaltres ens afegim a aquest crit.
Patir gana de manera quotidiana, sense menjar suficients aliments, produeix debilitat, cansament i moltes altres sensacions i alteracions, també produeix malalties, també acaba produint la mort en molts casos ja que el cos no ha rebut suficients vitamines, minerals, l’organisme funciona malament i la salut es deteriora sense remei. Pel que pateix gana cada dia és difícil pensar en altre cosa que no sigui el menjar, el proper que et portaràs a la boca. Per prop de 1.000.000.000 de persones (sí, mil milions) aquesta situació de fam és real i quotidiana, fam crònica diuen, impedeix tenir activitat normal, i un cop la manca d’aliments es fa més extrema el cos es deteriora greument fins la mort.
L’anomenada seguretat alimentària, que la ONU i tots volem aconseguir per tal que totes les persones tinguin, tinguem, accés físic i econòmic a aliments suficients, sans i nutritius, que satisfacin les necessitats dietètiques de totes les persones i així desenvolupar una vida activa i saludable, és un objectiu de moltes entitats, entre d’altres l’Aliança Internacional contra la fam (http://www.iaahp.net/acerca-de-la-aich/historia-y-vision/es/) tot i això estem lluny d’aconseguir-ho per manca de voluntat política i implicació ciutadana. Teniu a la vostra disposició el informe de la Fao sobre la fam “El Estado de la Inseguridad Alimentaria en el Mundo” http://www.fao.org/publications/sofi/es/
Cues de gent esperant per rebre aliments
Sens dubte, ens sumem a aquesta campanya per justa i solidaria, animant a tothom a unir-se’n, també entitats, i a lliurar-nos de l’abúlia tant estesa davant aquesta trista realitat on salvem les entitats financeres mentre deixem morir de fam a milions de persones. La fam al mon la podem eradicar però cal voluntat política i més implicació de la ciutadania per propiciar que els polítics més indiferents davant aquest drama per fi li donin la prioritat que mereix i afavoreixin les accions que calen i que sens dubte faran que en el nostre estimat planeta deixin de morir de gana més de 50.000 persones cada dia.
Segur que podem exigir als governants complir els seus compromisos vers l’eradicació de la pobresa, la fam i tots els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni, i potser fins i tot ampliar-los per garantir sigui així i no es quedin curts, com està passant. Els governs i els ciutadans tenim d’anar plegats per aconseguir deixin de ser un problema l’accés al menjar i al aigua potable, els governs i les entitats internacionals han de complir els seus compromisos, les promeses no alimenten, calen diners i voluntat per aconseguir eradicar la fam. També cal que cada un de nosaltres, ciutadans de Barcelona, i de cada ciutat catalana, espanyola i europea, reflexioni sobre aquesta trista realitat i posi el seu granet de sorra, de sensibilitat, de paraula i de diners per aconseguir evitar tants milers de morts cada dia, ahir, avui i demà, cal que donem pas a l’esperança i la resolució d’aquesta lacra, entre tots segur que ho podem aconseguir. Al cap i a la fi tots tenim una part de responsabilitat d’aquesta injusta situació en consentir i contemplar des de casa aquest drama humanitari que cada dia que passa empitjora. És una immoralitat, és un escàndol, que hi hagi 1.000 milions de famèlics en el món.
Juanjo Salbia
Eradicar la pobresa